Brides de coll soldadessón el tipus de brida més popular amb una extensió del coll amb un bisell de soldadura a l'extrem. Aquest tipus de brida està dissenyada per soldar-se a topall directament a la canonada per proporcionar una connexió de forma superior i relativament natural. En mides més grans i classes de pressió més altes, aquest és gairebé exclusivament el tipus de connexió de brida que s'utilitza. Si només existís un estil de brida perforada en aplicacions modernes, el coll de soldadura seria la brida preferida.
El bisell soldat s'uneix a un extrem de canonada amb un bisell similar en una connexió tipus V que permet una soldadura circular uniforme al voltant del perímetre per formar una transició unificada. Això permet que el gas o líquid dins del conjunt de canonades flueixi amb una restricció mínima a través de la connexió de la brida. Aquesta connexió de bisell soldat s'inspecciona després del procediment de soldadura per garantir que el segellat sigui uniforme i no tingui anomalies.
L'altra característica notable de la brida de coll soldat és el cub cònic. Aquest tipus de connexió proporciona una distribució més gradual de les forces de pressió al llarg de la transició des del tub fins a la base de la brida, cosa que ajuda a suportar part dels xocs derivats de l'ús en un entorn de funcionament amb una pressió i una temperatura més elevades. Les tensions mecàniques són limitades a causa del material d'acer addicional al llarg de la transició del cub.
Com que les classes de pressió més altes requereixen gairebé exclusivament aquest tipus de connexió de brida, les brides de coll de soldadura sovint es fabriquen amb una cara de junta tipus anell (també coneguda com a cara RTJ). Aquesta superfície de segellat permet que una junta metàl·lica s'aixafi entre les ranures de les dues brides de connexió per formar un segellat superior i complementar la connexió de bisell de soldadura d'alta resistència al conjunt de canonades pressuritzades. Un coll de soldadura RTJ amb una connexió de junta metàl·lica és l'opció principal per a aplicacions crítiques.
Data de publicació: 21 de desembre de 2021